És una innovadora técnica fisioterapèutica que utiliza agulles d’acupuntura per a tractar determinades dolències, especialment el síndrome de dolor miofascial, però la seva similitut amb l’acupuntura acaba aquí, no s’han de confondre aquestes dos tècniques. Es defineix como una tècnica semi-invasiva porquè les agulles penetren la pell per buscar el Punt Gallet – causant del dolor miofascial- per a pressionar-lo, desactivar-lo i acabar amb el dolor. Per a trobar-lo, l’estimulació -compressió, contracció, estirament, etc.- del múscul és vital, ja què si es produeix dolor vol dir que existeix un punt gallet. L’agulla es pot considerar una extensió dels dits del fisioterapeuta, una tècnica palpatoria més, gràcies al efecte “vareta”: l’agulla permet notar els canvis en la constitució dels teixits tractats.
Per a entender exactament per a què serveix la punció seca, hem de profunditzar en el Sindrome del dolor miofascial i definir les seves causes, els punts Gallet o Gatell (PG). Aquests punts són zones dèbils del múscul i amb gran sensibilitat a la palpació. Es produeixen quan els sàrcomers (zona de fibres musculars on es contrau el múscul) queden permanentment en contracció per la alliberació continua de la acetilcolina, que impedeix la relaxació de les fibres i disminueix el fluxe de sang.
Els punts gallet poden produir-se per diferents causes, moviments repetitius, corrents fredes que afecten directament al múscul, mantenir el múscul en posició escurçada durant molt de temps, cops, injeccions, etc… Hi ha molts tipus de PG:
Actius: Sempre dolorossos, responen a la pressió amb espasmes locals. No permeten l’estirament complet del múscul i el debilita, extendeix el dolor a zones llunyanes de la palpació.
Latents: Sòls fan mal a la palpació.
Centrals: Localitzats prop del centre de la fibra muscular.
Clau: És el responsable de la activació de un o més punts gallet (punts satèl·lit), al desactivar-lo, també es desactiven els satèl·lit.
Satèl·lit: Activat pel punt gallet clau.
Primari: S’activa per un moviment repetitiu o sobrecàrrega aguda o crònica, no hi ha un altre múscul en l’activació. .
Pel que fa a la metodologia, existeixen dues tècniques de punció seca (PS):
Punció superficial: S’introdueix l’agulla a una profunditat màxima de 1cm dins el teixit cel·lular subcutàni, sense arribar a travessar el múscul. Després de la punció, es realitza tractament conservador sobre el PG, que augmenta el llindar del dolor i facilita el moviment.
Punció profunda: Les agulles s’introdueixen fins aconseguir el PG, pel que fa el tamany de l’agulla va en funció a la profunditat del múscul que es troba el PG, i posteriorment s’estimula (introduïnt i treient-la o fent-la girar). A continuació, s’aplica un altre tractament superficial.
S’ha d’acompanyar la punció amb altres tècniques o tractaments (conservador o superficial), com per exemple; l’aplicació sprays de fred i estiraments, contracció volutària del músucl i alliberació o alliberació per presión.
Com qualsevol tècnica de tractament, l’èxit de la PS ve determinat per diversos factorss. Mantenir uns incorrectes hàbits posturale¡s o no realitzar posteriorment els exercicis recomanats per l’expert, són sòls algunes de les causes per a què aquesta tècnica no funcioni. Tot i això, les probabilitats d’èxit és molt elevada, especialmnet si el material utilitzat és l’adequat i si es deixa aquesta tècnica sòls en mans de professionals.
