El “Concepte Maitland” és referit com un concepte i no com una tècnica. L’enfasi no recau sobre una tècnica de tractament, sinó sobre un “procés de presa de decisions”, que implica una valoració analítica i examen del pacient, en la qual ens basarem per a decidir un tractament.
Maitland introdueix el concepte de “paret de totxos” que separa en un costat el que el pacient ens comenta sobre el seu problema i, per l’altre costat, estarien els nostres coneixements. El que vol dir és que durant l’entrevista és important escoltar al pacient sense generar hipòtesis diagnòstiques fins al final, ja què si ho fem podem perdre informació important.
Existeixen dos maneres diferents d’aplicar les tècniques de tractament, segons l’objectiu que volem assolir:
o La primera és l’aplicació de moviments suaus per oscil·lacions rítmiques passives realitzades al límit de l’amplitut de moviments.
o La segona és forçar un moviment des del límit de l’amplitut amb un impuls ràpid “thrust” o manipulació.
La diferència entre aquestes dos formes d’aplicació de les tècniques és que la primera pot ser ressistida pel pacient si és dolorosa, mentres que la segona, al ser una manipulació forçada, impedeix el control per part del pacient.
La forma pràctica d’aplicar aquest concepte és relacionar el tractament amb els símptomes i signes del pacient més que el diagnòstic.
El “Concepte Maitland” segueix sent un concepte dinàmic a través de la integració de l’evidència científica actual. Seguint una contínua actualització per a proporcionar els mètodes de tractament més eficaçosper a satisfer les necessitat individual dels pacients.
